Amor. El sentit metafísic d'aquesta paraula, seria, segons la RAE, o bé "Sentiment cap a altra persona que naturalment ens atrau i que, procurant reciprocitat en el desig d'unió, ens completa, alegra i dóna energia per conviure, comunicar-nos y crear" o bé "Sentiment intens de l'ésser humà que, partint de la seua pròpia insuficiència, necessita i busca l'encontre i unió amb altre ésser, o bé, "Sentiment de afecte, inclinació i entrega a algú o algo".
Però aquestes definicions no són altra cosa que un intent va d'explicar una de les poques paraules que, com es sol dir, "no es pot explicar amb paraules". Perquè l'amor es un sentiment que va més enllà de l'imaginable. És un sentiment voluble, volátil i versàtil, cadascú té el seu propi, no pots trobar dos iguals, es subjectiu.
I com l'amor es subjectiu i no vull avorrir-vos amb el meu concepte d'amor, aquest text passa de ser d'opinió a ser expositiu (a risc de que el text passe a ser superficial i avorrit) on descriuré de manera breu els diferents i més importants tipus d'amor que pot haver (no volia parlar d'aquest tema, ja que està molt trillat, quasi tots els alumnes han parlat d'això, però no em queda altra ja que si no em quedarà una entrada massa curta).
Aleshores, l'amor el podriem dividir en:
- Amor "atractiu": amor en el qual et sents atret per una persona, ja siga física (t'atrau el seu aspecte físic) o mentalment (t'atrauen les seues idees, el sue comportament -encara que la majoria de vegades aquest amor es traduirà en "amor amistòs"-). Aquesta es la concepció d'amor més comú, en la qual, si dos persones s'atrauen mutuament, terminaran, naturalment emparellades i en ocasions practicant l'acte sexual. La testosterona és la causant d'aquesta atracció.
- Amor familiar: amor que sents per una persona pel simple fet de ser de la teua família. Hi ha excepcions (moltes de fet), però és estrany veure com et sents amb el deure de defensar a persones de la teua família, a pesar de què, de no ser de la teua família et serien indiferents o inlòs et caurien mal. Aquestes reaccions demostren que tenim passat animal (els animals son els éssers més predisposts a aquest amor).
- Amor amistòs: aquest és sense dubte, l'únic amor sense el qual un ésser humà normal no podria viure. És l'amor que l'ésser humà sent cap a les seues persones properes amb les quals, tinga o no tinga idees o pensaments en comú, es sent a gust. Aquest amor és necessari per a l'ésser humà, ja que l'ésser humà és un ser sociable per natura, i necessita a altres persones amb les quals coexistir.
I believe I can fly (R Kelly)