Crónica de 2º d'ESO

Any de poques novetats, molt continuista respecte a l'anterior. Poques coses van canviar a la meua vida.

Continuista en l'aspecte estudiantil, ja que les notes van continuar sent bastant bones, a pessar de tindre el meu primer suspens en la nota global (en la global, no en un examen individual, per a això encara tindrien que passar alguns anys, concretament en l'actual, i cassualment amb Rosa, l'actual professora de Valencià i que llegirà això!), en Valencià concretament (com no) i per una decisió escandalosa i injustísima baix el meu punt de vista: tenint un 8 en l'examen i un 4.7 en el treball del llibre, la professora (de la qual no em recorde ja del nom, el meu subconscient ha volgut borrar-ho) va decidir suspendre'm, mentre que gent amb un examen de 5 i amb 5.1 de treball de llibre va aprovar.

Continuista va ser també a l'aspecte esportiu. Una altra temporada al Costa Azahar, una altre any fent kung-fú (encara que ja vaig començar a cansar-me d'ell) i un altre any amb el fútbol preciocista del Barcelona, l'any més important de l'era Rijkaard en el qual va guanyar la Supercopa d'Espanya, La Lliga i la Champions, que, tot siga dit, va ser l'últim.

Però va haver un aspecte que va ennegrir tot l'any: el meu tio-iaio (no sé si es diu així) Bernabé va morir a causa d'un atac cardíac als 87 anys i tan sols unes setmanes després de la nostra última visita, en la qual pareixia més sà que molts vintanyers. Encara recorde eixes visites al meu poble, Boca de Huergano (Lleó), eixes visites a la seua granja i eixos desdejunis de llet apenes acabada d'ordenyar, eixes excursions a les 6 de la matinada a la montanya i tants altres moments imborrables que sempre estaran lligats amb el nom de Bernabé i de Boca de Huergano.