Crónica de 3º d'ESO

Altre any poc interesant, aquest curs 07-08. Els recordes que guarde d'aquest any són molt borrosos fet que no fa més que reafirmar el monotonisme regnant durant aquest any.

Per tant, aquesta crónica serà un mica curta, ja que sols es van produïr uns pocs fets remarcables. Per una part, vaig deixar el kung-fú, encara que no amb un fins sempre, sinò amb un fins després. No en và, he passat quasi tres quarts de la meua vida al kung-fú, des dels tres anys ni més ni menys, conseguint un bon munt de medalles tant a nivel regional com nacional i una a nivel europeu.

Per altra part, Rijkaard va finalitzar la seua etapa al Barça de la forma més desastrosa possible, 3º a la Lliga a 18 punts del primer i com a únic i petit consuel, fent un paper digne a la Champions, competició en la qual va ser el.liminat pel Manchester amb un solitari gol de Paul Scholes a la tornada del partit.

Tabé va ser remarcable aquest any per la política, ja que José Luis Rodríguez Zapatero va ser reelegit incontestablement a les eleccions d'aquest any, iniciant així el seu segon mandat , tras un primer, la veritat bastant acceptable, possant en marxa algunes decisions de caràcter social, com la prohibicó del fumar, i un canvi efectiu des del domini de 8 anys del govern popular d'Aznar a un govern socialista. No obstant això, estava començant a gestar-se el pitjor enemic del president, la crisi económica. Tras uns anys de bona salut económica, especuladors, "brokers" i bancs jugant amb els diners, i amb la fabricació compulsiva de crédits hipotecaris per part dels bancs a clients que no podien pagar-los com a detonant, la bombolla económica va estallar començant primer per l'arxiconegut banc Lehman Brothers, uns dels més poderosos del món, el qual va caure en bancarrota, fet que va deixar a molts ciutadans sense els seus diners. Aquesta bancarrota va possar en marxa immediatament el rellotge suïs que va ser la crisi: més bancs caien com mosques en bancarrota, el que ocasionava que els governs tingueren que nacionalitzar-los, i per tant endeudar-se ells, desconfiança dels inversors en la bolsa, lo qual va fer que molts retiraren les seues accions, que, tot com en una cadena causa-efecte, va fer perdre diners a les empresses les quals no van tindre més remei que reduïr costos i despedir treballadors amb lo qual augmenta l'atur i això ocasiona malestar general i manifestacions socials... No es pot saber si per aquest fet, però el cert és que a partir d'aquesta crisi económica, Zapatero no ha donat una a dretes i se'l nota molt nerviòs.